Síndrome de l’escola bressol

Quan s’acaben les vacances i comença un nou curs escolar, comença també la coneguda com a “síndrome de l’escola bressol”, que consisteix en què els nens pateixen algun procés infecciós amb més freqüència de l’habitual. Solen ser malalties menors (gastroenteritis, refredats, grips, otitis), fàcils de tractar.

Aquest fenomen es coneix amb el nom de “síndrome de l’escola bressol”, i consisteix en què els nens pateixen algun procés infecciós al menys una vegada al mes. La raó que passi això no és una altra que l’escàs desenvolupament del sistema immunològic del nen en edats tan primerenques. A mesura que el nen creix i va entrant en contacte amb els gèrmens del nostre entorn, el sistema immunològic es va desenvolupant, genera anticossos contra els microbis als quals s’exposa i es fa més fort.

Per als experts, seria ideal que els nens comencessin a anar a l’escola bressol quan complissin dos anys, ja que a partir d’aquesta edat no només els resulta més fàcil adaptar-se al centre, sinó que tenen major tolerància als microbis perquè el seu sistema immune està més desenvolupat.

Com es poden transmetre les infeccions a les escoles bressols?

  • Per via respiratòria: a través de la tos, els esternuts, el contacte amb mucositat o saliva.
  • Per via fecal-oral: a través de les mans que han estat en contacte amb els excrements.
  • Per contacte amb la pell: tant per contacte directe com a través d’objectes compartits.
  • Per contacte amb líquids orgànics: orina, saliva i, en menor mesura, sang.

Es pot evitar?

La síndrome de l’escola bressol no pot evitar-se però sí reduir-se, ja que un dels errors més freqüents dels pares és portar al nen a l’escola quan presenta símptomes lleus de malestar i que en ocasions es confonen amb un simple refredat.

El més indicat en aquests casos i davant la sospita d’una malaltia, per lleu que sigui, és que el nen es quedi a casa, no només per evitar la propagació d’un determinat virus, sinó per evitar que la patologia que estigui incubant s’agreugi. Per això, davant l’aparició dels primers símptomes és aconsellable anar al pediatra i no restar-li importància.

Per reduir la probabilitat de contagi, és recomanable adoptar les següents mesures a l’escola bressol, el col·legi i a casa:

  • Netejar bé els utensilis i les joguines que utilitzen tots els nens.
  • Rentar-li bé les mans.
  • Llençar els mocadors utilitzats.
  • Mantenir una correcta neteja i airejar els espais tancats.
  • En alguns casos, pot ser útil millorar el sistema immunològic del nen amb un complement alimentari natural que augmenti les defenses.

Els principals símptomes de la síndrome de l’escola bressol són tos, mocs, febre, mal d’oïda i malestar lleu general. La majoria d’aquests símptomes no són greus i desapareixen en pocs dies, però tot i així, no està de més consultar amb el metge o farmacèutic, ja que pot recomanar-nos algun producte que ajudi al nen o sobreportar millor la informació.

 

Fonts: Asociación Española de Pediatría, Fundació Eulàlia Torras de Beà.